La comunitat investigadora té un interès creixent en entendre quina és la percepció de les persones amb esquizofrènia sobre els seus propis símptomes, l’atenció mèdica i tractaments que reben. Aquesta informació pot ser molt valuosa per als professionals en salut mental per poder millorar l’eficàcia clínica de les intervencions i la qualitat de l’atenció sanitària.
El grup de recerca en Salut Mental i Addiccions de l’IDIBGI, compost per professionals de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), ha participat des de la seva expertesa en la creació d’una eina per donar veu a les persones diagnosticades amb esquizofrènia i recollir les seves percepcions en relació a la seva patologia.
Es tracta de l’escala PRISS (Patient-Reported Impact of Symptoms in Schizophrenia Scale), un qüestionari resultat de la recerca en aquest àmbit, que els professionals poden fer als seus pacients a la consulta, i que les mateixes persones diagnosticades també poden respondre directament a través de la pàgina web.
Aquesta eina està basada en el concepte PRO (Patient Reported Outcomes) per mesurar les experiències autoinformades de les persones amb esquizofrènia, és a dir, aquella anàlisi que realitza la persona sobre la seva pròpia conducta. El qüestionari aborda una sèrie de temes agrupats en tres blocs principals: experiències subjectives productives, experiències subjectives afectiu-negatives i excitació.
La creació d’aquesta eina es basa en una investigació publicada a la revista Acta Psychiatrica Scandinavica, que va avaluar les propietats psicomètriques de l'escala PRISS. En un estudi realitzat amb 162 pacients diagnosticats amb esquizofrènia a Espanya, es va mesurar la presència, freqüència, preocupació i interferència dels símptomes reportats pels pacients en la seva vida diària. Els resultats de l'estudi mostren que la PRISS és una escala fiable i vàlida per mesurar aquestes experiències subjectives.
Entre les troballes més rellevants, l'anàlisi de la validesa estructural va revelar una estructura de tres factors (experiències subjectives productives, experiències afectivo-negatives i excitació), que van explicar el 56,11% de la variància. A més, l'estudi va trobar que el 72,2% de les correlacions entre la PRISS i altres escales utilitzades en l'avaluació clínica, com l'Escala de Síndrome Positiu i Negatiu (PANSS) i l'Escala d'Avaluació de Símptomes Negatius (SANS), van ser estadísticament significatives. Aquests resultats suggereixen que la PRISS ofereix una visió complementària i valuosa a les avaluacions clíniques tradicionals.
L’escala PRISS ha estat creada conjuntament amb la Universitat de Màlaga, la Junta d’Andalusia, la Universitat de Cadis, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Màlaga.
Article de referència: Moreno-Küstner B, Fábrega-Ruz J, Gonzalez-Caballero JL, Reyes-Martin S, Ochoa S, Romero-Lopez-Alberca C, Cid J, Vila-Badia R, Frigola-Capell E, Salvador-Carulla L. Patient-reported impact of symptoms in schizophrenia scale (PRISS): Development and validation. Acta Psychiatr Scand. 2022 Jun;145(6):640-655. doi: 10.1111/acps.13417. Epub 2022 Mar 2. PMID: 35188673.
