Un estudi liderat pel CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) vincula directament el menjar ultraprocessat amb la depressió, el volum de substància grisa del circuit cerebral mesocorticolímbic i paràmetres d'inflamació. El treball de recerca col·laboratiu ha estat liderat per dues àrees del CIBER, el CIBERSAM (Salut Mental) i el CIBEROBN (Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició). Aquest estudi pretén donar llum sobre els possibles efectes adversos que el consum d'ultraprocessats pot tenir a la salut mental i al cervell.
Els trastorns depressius són un dels trastorns psiquiàtrics més comuns a tot el món, amb una estimació de 300 milions de persones que viuen amb depressió (Stringaris, 2017). S'estima que aquest tipus de trastorns serà la causa principal de malaltia per a l'any 2030. D'altra banda, és indiscutible que la depressió limita severament el funcionament psicosocial dels malalts i en disminueix notablement la qualitat de vida.
La majoria dels ultraprocessats tenen una densitat de nutrients més baixa, però una concentració energètica més alta en comparació dels aliments no processats. A més, són rics en àcids grassos saturats i trans, sucres afegits i sal, i són pobres en proteïnes, fibra dietètica i micronutrients. Aquest tipus de productes solen contenir additius per intensificar les seves qualitats sensorials i imitar l'aparença dels aliments mínimament processats, fet que els fa comestibles, saborosos, altament atractius i potencialment addictius.
Els investigadors principals de l'estudi, Oren Contreras-Rodríguez i José Manuel Fernández-Real, esmenten que: “l'estudi tenia com a objectiu determinar la relació entre el consum d'ultraprocessats i els símptomes depressius, així com proporcionar noves dades sobre l'associació entre el consum d’aquests productes i els volums de matèria gris cerebral en 152 persones adultes. També busquem explorar els efectes d'interacció amb l'obesitat, així com avaluar si els biomarcadors inflamatoris fan aquestes associacions prèvies”. També afegeixen: “com a hipòtesi de treball, esperàvem que un major consum d'ultraprocessats s'associés amb un risc més gran de símptomes depressius i un menor volum de substància grisa a l'amígdala i regions frontals, especialment en participants amb obesitat, ja que solen caracteritzar-se per presentar un major consum d'ultraprocessats. Efectivament, els resultats van confirmar la nostra hipòtesi”.
Un dels resultats principals és l'associació entre un consum més gran d'ultraprocessats i una major presència de símptomes depressius, així com un menor volum en regions cerebrals implicades en processar la recompensa i monitoritzar el conflicte, aspectes essencials en la presa de decisions, incloent les alimentàries. També va destacar la mediació la quantitat de glòbuls blancs a l'associació entre el consum d'ultraprocessats i els símptomes depressius. L'associació entre el consum d'aquests productes i els símptomes depressius va ser especialment notable al grup amb obesitat (58.6% dels participants), que partien d'una presència més gran de símptomes depressius en comparació del grup sense obesitat.
En conclusió, la recerca dona suport a l'evidència prèvia que vincula el consum d'ultraprocessats al risc de patir un trastorn depressiu, i proporciona noves dades que l'associen amb canvis a l'estructura de xarxes cerebrals concretes. A més, mostra que aquestes associacions podrien ser dependents de la presència d'obesitat i els nivells d'inflamació perifèrica.
Per fer l'estudi també hi han col·laborat investigadors de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i de l'Institut de Recerca de Sant Pau.
Metodologia de l'estudi:
Si ens centrem en els participants, es van reclutar 233 persones per formar part d’aquest estudi transversal. Després de descartar aquells amb imatges de ressonància magnètica (IRM) defectuoses o que manquen i aquells que no van completar el qüestionari de freqüència alimentària, es va obtenir una mostra final de 152 participants.
Focalitzant en el consum d'ultraprocessats cal assenyalar que es va recopilar informació sobre la dieta durant el darrer any mitjançant qüestionaris de freqüència alimentària validats. Es va utilitzar el sistema de classificació d'aliments NOVA per identificar els aliments i begudes ultraprocessats en funció del seu grau de processament. Finalment, també es va calcular el percentatge de consum d'ultraprocessats a la dieta global.
D'altra banda, es van avaluar els símptomes depressius i es van fer imatges de ressonància magnètica estructural. Finalment, es van mesurar diversos paràmetres metabòlics i biomarcadors inflamatoris, com ara el recompte de glòbuls blancs, la proteïna d'unió a lipopolisacàrid i la proteïna C reactiva.
REFERÈNCIA DE L’ARTICLE
Oren Contreras-Rodriguez, Marta Reales-Moreno, Sílvia Fernández-Barrès, Anna Cimpean, María Arnoriaga-Rodríguez, Josep Puig, Carles Biarnés, Anna Motger-Albertí, Marta Cano, José Manuel Fernández-Real. Consumption of ultra-processed foods is associated with depression, mesocorticolimbic volume, and inflammation, Journal of Affective Disorders, Volume 335, 2023, Pages 340-348, ISSN 0165-0327, https://doi.org/10.1016/j.jad.2023.05.009.
Sobre el CIBER
El Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) és un consorci públic adscrit a l'Instituto de Salud Carlos III (Ministeri de Ciència i Innovació) i és cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). El seu objectiu és impulsar la investigació d'excel·lència en biomedicina i ciències de la salut que es realitza al Sistema Nacional de Salut i al Sistema de Ciència i Tecnologia. Actualment, el CIBER compta amb més de 500 grups de recerca i una plantilla de prop de 6.000 persones entre personal investigador adscrit i contractat, pertanyents a més de 100 institucions consorciades.
La Dra. Oren Contreras-Rodríguez és investigadora al grup d'Imatge Mèdica de l'IDIBGI, així com membre del CIBERSAM, vinculada al grup liderat pel Dr. José Manuel Menchón (IDIBELL). Per part seva, el Dr. José Manuel Fernández-Real és el cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI i el CIBEROBN.
