Aquest passat dilluns 26/06/2023 a les 10:30 h, la Sra. Naiara Celarain va fer la lectura de la tesi doctoral titulada: "Methylome profiling of B and T cells along Multiple Sclerosis disease progression: A pilot study" dirigida pel Dr. Jordi Tomàs-Roig i pel Dr. Lluís Ramió.
Resum de la tesi
L'Esclerosi Múltiple (EM) és una malaltia crònica, inflamatòria, de naturalesa autoimmune caracteritzada per la infiltració de cèl·lules immunitàries autoreactives (com les cèl·lules B i T), que desencadenen dany axonal, desmielinizació, i finalment, neurodegeneració. La EM és la principal causa de discapacitat no-traumàtica entre la població jove, amb un balanç global de 2.8 milions de persones afectades a nivell mundial.
A pesar que l'etiologia de la EM és encara desconeguda, forts indicis indiquen que es deu a una complexa interacció entre factors genètics i ambientals mediats per l'epigenètica. Un dels mecanismes epigenètics més estudiats és la metilació d'ADN, que consisteix en l'addició d'un grup metil a una citosina. Aquest mecanisme epigenètic intervé en múltiples funcions vitals com la regulació de l'expressió gènica o el silenciament d'elements retrotransposables del genoma. Alteracions en el perfil de metilació del genoma han estat associades a processos patogènics, incloent la EM. Els estudis de metilació realitzats en EM s'han centrat en teixits amb una població cel·lular heterogènia, com ara les cèl·lules mononuclears de sang perifèrica. En l'actualitat, hi ha evidència científica que atribueix a cada població cel·lular un perfil de metilació únic i distintiu, fet que ha de tenir-se en compte en l'estudi patofisiológic de la malaltia.
Aquesta tesi doctoral s'ha centrat en l'estudi del perfil complet de metilació de l'ADN de les cèl·lules B de memòria i les cèl·lules T reguladores. Aquests dos tipus cel·lulars s'han obtingut a partir de sang perifèrica de pacients recentment diagnoticats i en estadis progressius de la malaltia. Per a l'obtenció del metiloma complet s'ha utilitzat la tecnologia basada en la inmunoprecipitació de l'ADN metilat seguit per la seva seqüenciació. En segona instància, s'ha caracteritzat el transcriptoma de gens que mostren regions diferencialment metilades entre els diferents grups d'estudi. A més, s'ha estudiat el transcriptoma d’aquells gens diferencialment metilats que codifiquen per microRNAs.
En resum, els pacients recentment diagnosticats mostren una hipometilació global de l'ADN en els dos tipus cel·lulars, mentre que pacients en estadis més progressius mostren una marcada hipermetilació de l'ADN. Després d'analitzar el transcriptoma de gens diferencialment metilats, s'ha observat que a l'inici de la malaltia els pacients EM mostren canvis significatius a nivell d'RNA dels gens PTGFRN, IL21R, NOS1, OSBP2 i MIR181C en les cèl·lules B de memòria, i de ECEL1P2 en les cèl·lules T reguladores.
En els pacients EM en estadis progressius de la malaltia, en canvi, s'ha detectat una expressió diferencial dels gens MIR29A, MIR26A1, MIR150, MIR193A, MIR30D, i MIR92B en les cèl·lules B de memòria. Entre ells, per la seva naturalesa neuroprotectora, miR-29a, miR-30d, i miR-26a esdevenen prometedors candidats per a futures teràpies epigenètiques.
