HRS4R
Vull donar

El proper divendres dia 17/12/2021 a les 11:00h tindrà lloc la lectura de la tesi doctoral titulada: Monitorització de la malaltia inflamatòria intestinal en la pràctica clínica mitjançant marcadors de la microbiota intestinal en mostres fecals. Estudi prospectiu presentada pel Sr. Josep Oriol Miquel Cusachs, del programa de doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut de la Universitat de Girona, i dirigida pels Drs. Librado Jesús García Gil i Dr. Xavier Aldeguer Mante.

La lectura de la tesi es farà a la Sala de Graus de la Facultat de Medicina de Girona (UdG).

Resum

La microbiota intestinal (MI), entre altres factors, desenvolupa un paper clau en el manteniment de l’homeòstasi intestinal i la patogènesi de la malaltia inflamatòria intestinal (MII) que inclou la Malaltia de Crohn (MC) i la Colitis ulcerosa (CU). L’activitat de la MII, i conseqüentment de la inflamació intestinal, modifica la composició de la MI en un patró alterat respecte dels control sans (CS) anomenat disbiosi. Aquest  grau de disbiosi és un bon indicador de l’activitat de la MII i pot ser utilitzat pel seu monitoratge.

L’objectiu de la present tesi és la quantificació del grau de disbiosi de la MI per determinar-ne la utilitat com a biomarcador per monitorar l’activitat de la MII respecte dels CS. Es van incloure prospectivament 80 pacients amb MII d’una cohort de 2 hospital terciaris de Catalunya (Girona i Vic). Com a estudi de pràctica clínica, es van incloure pacients en remissió clínica (Rem), definida per un valor de la Calprotectina fecal (CP) <250 µg/gr i en activitat (Act), definida per CP>250 µg/gr) i que presentaven malaltia de lleu a moderada. Es van recollir mostres de sang (per determinar PCR, Albúmina i Hemoglobina (Hb)) i una fecal (per a determinar nivells de CP i quantificar la MI). S’ha quantificat mitjançant tècniques de qPCR en temps real el DNA bacterià de 3 grups bacterians (Faecalibacterium prausnitzii (FP), Escherichia coli (EC) i els eubacteris totals (ET)) altament representatius del grau de disbiosi de la MI. La relació entre FP i EC es calcula a través de un índex anomenat FEI (relació FP/EC) que quantifica de manera simple el grau de disbiosi de la MI. Es van recollir dades dels índex endoscòpics de la MII (SES-CD i Índex de Mayo), d’activitat (HBI i SCCAI) i de qualitat de vida (IBD-Q) i els marcadors habituals d’activat (Hb, PCR,CP i Alb) per comparar amb els indicadors microbiològics (FEI). El període de seguiment va ser de 6 mesos amb mostres cada 3mesos (T0, T1 i T2).

L’anàlisi dels resultats va mostrar que els valors de PCR i CP mostraven diferències significatives entre les 3 mitjanes temporals i els 2 tipus de malaltia; i entre els valors classificats com activitat o remissió. La MI de la MII respecte dels CS es va caracteritzar per una menor abundància relativa de FP, i major abundància d’ET, significativament. Es va observar un augment no significatiu de l’abundància d’EC. El tipus de malaltia va influenciar en els nivells de FP,EC i FEI, de forma significativa. El valor FEI mitjà va ser inferior en els pacients amb MC respecte de la CU indicant major disbiosi en la MC. Les 2 MII van mostrar un valor FEI inferior significativament respecte dels CS; per tant les 2 malalties es comporten diferent en la cohort. Es va determinar un punt de tall del FEI com a biomarcador d’activitat en T0 (1,869). L’índex FEI va mostrar correlació significativa amb la PCR, l’Hb i l’índex de Mayo. L’abundància relativa de FP, ET i l’índex FEI van mostrar diferències significatives entres les mitjanes del grup activitat i el grup remissió, tant per MC com per CU.

La utilització dels marcadors microbiològics de la MI permeten diferenciar entre tipus MII i CS; i entre activitat i remissió. La combinació de PCR, CP i FEI pot esdevenir un potencial biomarcador d’activitat de la MII.

Coneix l’IDIBGI!

penciluserpushpincalendar-fullclockmenu