L’estudi CARGENCORS (CARdiovascular GENetic risk score for Risk Stratification of patients positives for SARS-CoV-2 (COVID-19) virus) ha permès establir una relació directa entre alguns dels factors genètics que augmenten el risc de les malalties del cor i la gravetat de la COVID-19. El treball, que publica el Journal of Medical Virology, marca un pas més cap a la comprensió dels mecanismes de la gravetat de la COVID-19 a través de susceptibilitat a les malalties del cor.
Entre els investigadors que han liderat l’estudi hi ha professionals de la Unitat de Genètica Cardiovascular de l’Hospital Trueta, com el doctor Ramon Brugada, cap del grup de Genètica Cardiovascular de l'IDIBGI i cap del Servei de Cardiologia de l'Hospital Trueta. “Durant la pandèmia vam recollir mostres de pacients afectats de COVID-19 de l’àrea gironina amb l'objectiu de fer els estudis genètics pertinents al laboratori de diagnosi de genètica cardiovascular”, explica en referència a les funcions realitzades. El resultat de l’estudi, afegeix Brugada, “ajudarà a identificar aquells pacients que, des del punt de vista de la seva base genètica, poden patir un quadre simptomàtic més greu si contrauen el virus i, a partir d’aquesta identificació, poder-los tractar d’una manera més intensiva.”
Al treball de laboratori, s’hi afegeix la participació activa en el disseny de l’estudi, que es va posar en marxa durant les primeres setmanes de la pandèmia i va aconseguir reclutar més de 3.000 pacients COVID-19 d’entre 35 i 74 anys, abans de l’inici de la vacunació, entre els anys 2020 i 2021. Aproximadament, la meitat d'aquests pacients van ser de l’àrea de Girona, procedents de centres d’atenció primària i del propi hospital. Una part eren persones que havien patit una COVID-19 greu, és a dir, havien necessitat hospitalització i teràpia amb oxigen. La resta eren controls, pacients infectats asimptomàtics, o amb símptomes lleus o moderats tractats a casa.
CARGENCORS també ha estat liderat per investigadors de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, de la Universitat de Girona, de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), de l’IDIAP Jordi Gol, i de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
COVID-19 i complicacions cardiovasculars
Es coneix de forma precisa els mecanismes que usa el virus que causa la COVID-19, el SARS-CoV-2, per entrar a les cèl·lules de l’hoste, així com la seva capacitat per provocar complicacions cardiovasculars, trombòtiques i una síndrome hiperinflamatòria. Tanmateix, els mecanismes implicats en la gravetat de la malaltia continuen sense entendre’s del tot. Tal com ha explicat el Dr. Jaume Marrugat, coordinador i investigador principal de l’estudi i del grup REGICOR (Registre Gironí del Cor) de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, “des de l’inici de la pandèmia sabíem que els pacients amb COVID-19 amb factors de risc cardiovasculars preexistents, com ara l'edat avançada, el sexe masculí, la hipertensió, l'obesitat, la diabetis, o amb una malaltia cardiovascular manifesta, tenien un risc més elevat de patir una COVID-19 greu. Tot això ens va fer pensar a analitzar quin paper jugaven les variants genètiques que ja s’havien relacionat anteriorment amb les malalties del cor, la trombosi i la inflamació, sobre la gravetat de la malaltia”.
A la primera fase de l’estudi es van identificar catorze noves variants genètiques associades amb la gravetat de la COVID-19. A més, es van confirmar vuit variants ja descrites prèviament, relacionades amb la infectivitat i la gravetat de la COVID-19. A la metaanàlisi de les tres cohorts (CARGENCORS, SCORUGE, UK Biobank), es va confirmar l'associació de quatre variants relacionades amb dos gens relacionats amb la infectivitat (ACE2 i TMPRSS2) i la gravetat de la malaltia. A més, també es va establir per primera vegada la importància d’una variant relacionada prèviament amb les malalties del cor. Es troba a la regió genòmica entre els gens VAMP5 i VAMP8, tots dos implicats en múltiples processos relacionats amb el tràfic de vesícules, incloent-hi l'alliberament de citocines (factors inflamatoris) i la fagocitosi (l’acció d’algunes cèl·lules de la sang d’empassar-se gèrmens i materials potencialment nocius). Estudis anteriors ja havien relacionat aquesta variant amb els nivells d'IL-6 i la incidència de malalties del cor.
En aquest sentit, els resultats de CARGENCORS destaquen la influència de la variació genètica en la gravetat de la COVID-19. Les persones que tenien un sol al·lel de risc d’alguna d’aquestes variants, presentaven un augment d’entre el 10-60% en la probabilitat de desenvolupar la malaltia greu. Com afirma la Dra. Irene Román Dégano, co-investigadora principal de l’estudi i autora del treball, “aquest estudi destaca la necessitat de continuar explorant els factors genètics a la gravetat de la COVID-19 i presenta possibles candidats per a futures puntuacions de risc genètic per a l'estratificació del risc, que podrien guiar el cribratge, el reforç de la vacuna, o la priorització de pacients per rebre noves teràpies antivíriques”.
En el treball també hi ha col·laborat els serveis de Medicina Intensiva, de Malalties Infeccioses, de Medicina Interna i de Cardiologia de l’Hospital del Mar, així com del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES), del CIBER de Malalties Rares (CIBERER), i del CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC).
Article de referència: Anna Camps-Vilaró, Mel·lina Pinsach-Abuin, Irene Roman Degano, Rafel Ramos, Ruth Martí-Lluch, Roberto Elosua, Isaac Subirana, Clàudia Solà-Richarte, Marta Puigmulé, Alexandra Pérez, Ingrid Vilaró, Raquel Cruz, Silvia Diz-de Almeida, Xavier Nogues, Joan Ramon Masclans, Roberto Güerri-Fernández, Judith Marin, Helena Tizon-Marcos, Beatriz Vaquerizo, Ramon Brugada, Jaume Marrugat. Genetic characteristics involved in COVID-19 severity. The CARGENCORS case-control study and metaanalysis. J Med Virol. 2024;96:e29404.
