La prestigiosa revista The Lancet Hematology acaba de publicar en la seva versió digital un estudi internacional que reflecteix les desigualtats globals en la supervivència de la leucèmia infantil i destaca la necessitat d’una millor atenció. En aquest estudi, elaborat a partir de les dades de 90.000 infants, proporcionades per 198 registres de càncer de 53 països entre 2005-2009, ha participat el doctor Rafael Marcos-Gragera, investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de l’Institut Català d’Oncologia (ICO)-Pla Director d’Oncologia.
Segons les darreres dades d’un altre estudi sobre la incidència global del càncer infantil, publicades a The Lancet Oncology i en el qual també han participat investigadors de l’IDIBGI, la leucèmia és el càncer més comú en infants de 0 a 14 anys en tot el món. Els autors han estimat la supervivència dels dos tipus de leucèmia infantil: la leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) i la leucèmia mieloide aguda (LMA). L’estudi revela que tot i que les desigualtats globals de supervivència de leucèmia infantil s’han reduït, encara hi ha considerables diferències internacionals. Així, per exemple, la supervivència a cinc anys de la leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) a Alemanya va ser del 92% en comparació amb el 52% en infants diagnosticats a Colòmbia en el mateix període. A més, també queda palesa que la supervivència ha millorat per a la majoria dels grups d’edats, però segueix sent més baixa en infants de menys d’1 any.
Un augment de la supervivència
Si es tenen compte les diferències d’edat i el risc de mort per altres causes entre països i regions, els investigadors van trobar que la supervivència a cinc anys de la LLA i la LMA infantils van augmentar a la majoria de països entre 1995 i 2009. En general, la supervivència d’infants diagnosticats de LLA va ser la més alta, amb la possibilitat de sobreviure al menys cinc anys entre l’11% (Xina) i el 87% (Àustria) per a nens diagnosticats entre 1995 i 1999. Entre el 2005-2009 aquest rang es va reduir del 52% (Colòmbia) i el 92% (Alemanya).
En el cas de la LMA, tot i que la supervivència és menor, es va produir una millora significativa, i va passar del 4% (Xina) i el 72% (Suècia) entre 1995-1999 al 33% de Bulgària i el 78% d’Alemanya. Aquests millora significativa de la supervivència s’ha produït a causa probablement de millores recents en el diagnòstic i el tractament. Els autors també destaquen que països com ara Alemanya i Àustria, la supervivència s’ha mantingut alta de forma estable per una major adherència els protocols de tractament.
La probabilitat de supervivència depèn de l’edat de l’infant en el moment del diagnòstic. En general, infants d’1 a 9 anys tenen una major supervivència per ambdós tipus de leucèmia que els de 10-14 anys o menys d’1 any. La supervivència ha millorat en tots els grups d’edat, especialment per a infants amb LLA de 10 a 14 anys, mentre que per a nens menors d’1 anys encara segueix essent baixa.
Les dades a Espanya
A l’Estat espanyol, les dades de supervivència de leucèmia infantil provenen dels registres poblacionals de 1.487 infants que formen part de la Red Española de Registros de Cáncer (REDECAN) i que han participat en l’estudi CONCORD-2: Albacete, Astúries, País Basc, Conca, Girona, Granada, Mallorca, Múrcia, Navarra, Tarragona, i el Registro Español de Tumores Infantiles (RETI-SEHOP). La supervivència neta als 5 anys dels infants amb LLA va augmentar del 74,1% al 84,2% durant els períodes 1995-1999 i 2005-2009, mentre que per als infants amb LMA va augmentar del 47,3% al 60,2%
Reduir les desigualtats mundials
Segons la doctora Audrey Bonaventure, de la London School of Hygiene & Tropical Medicine i autora principal de l’estudi, “encara hi ha marge per a la millora del maneig de la leucèmia infantil en molts països. Un tractament òptim ofereix la possibilitat de supervivència en la majoria dels casos. A més, els recursos addicionals, així com les iniciatives basades en l’evidència, com ara col·laboracions internacionals i les guies de tractament, podrien millorar l’accés a un tractament eficient i una cura de qualitat per a tots els nens, la qual cosa contribuiria a reduir substancialment les desigualtats mundials en la supervivència”.
Per al professor Phillipe Autier, de l’Institut de Salut Pública Mundial de la Universitat de Strathclyde, aquestes millores es deriven dels efectes combinats de molts factors, com ara l’augment en la precisió del diagnòstic i els progressos en la cura dels infants malalts, inclosa l’atenció de suport als infants i a les seves famílies. També recorda que l’alta supervivència en països amb renda alta no ha de desviar l’atenció del fet que el 80% de les leucèmies infantils es donen en països amb pocs recursos. “L’adopció de programes de tractament multidisclipinaris localment adaptats i assequibles en països de baixos i mitjans recursos reflectiria segurament millores en la supervivència dels nens amb leucèmia”.
