La metformina és el fàrmac antidiabètic més comú arreu del món. Un dels seus efectes secundaris més freqüents és la diarrea, de la qual cosa es pot arribar a deduir que pot alterar la microbiota intestinal. Per arribar a confirmar aquesta hipòtesi, el 2012, un equip encapçalat pel doctor José Manuel Fernández Real, investigador de l’IDIBGI i del Ciberobn i cap de secció del servei d'Endocrinologia de l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, amb la participació dels doctors Wifredo Ricart i Eduardo Esteve, del mateix servei, van iniciar un estudi al centre hospitalari gironí.
En aquest estudi van participar un total de 40 persones, a la meitat de les quals se’ls va subministrar metformina, mentre que l’altra meitat prenia un placebo, a part d’una dieta hipocalòrica. Els pacients van ser seguits cada dos mesos. Sis mesos més tard, a tots els pacients se’ls va administrar metformina. Aquest projecte es va complementar amb experiments en animals a la Universitat de Goteborg (Suècia), a on es va observar com la microbiota dels pacients tractats amb metfomina feia disminuir la glucèmia dels ratolins.
A més, part de la femta dels pacients encara no tractats es va col·locar en uns incubadors/bioreactors. La metformina va induir al laboratori la proliferació dels mateixos bacteris que eren més abundants a la microbiota dels pacients tractats. Això va demostrar que els efectes són similars in vivo (al pacient) i in vitro (al laboratori), pel que no depenen de la inducció d’altres possibles canvis mediats per metformina en l’organisme. Els bacteris que proliferen podrien ser molt beneficiosos per al desenvolupament de nous tractaments per a la diabetis tipus 2 i contra l’obesitat.
Els resultats de la investigació s’acaben de publicar a la revista Nature Medicine, una de les més prestigioses del món, amb el títol “Metformin alters gut microbiota structure and function in treatment-naive type 2 diabetis patiens” (“La metformina altera l'estructura i funció de la microbiota intestinal en pacients diabètics tipus 2 sense tractament previ”).
