Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) ha identificat una relació entre la composició de la microbiota intestinal i la predisposició d’una persona a desenvolupar una addicció al menjar. Alhora, també identifica el paper beneficiós d’un bacteri anomenada Blautina que pot ajudar a prevenir l’addicció. L’article s’ha publicat a la revista Gut i ajuda a comprendre millor el vincle entre aquesta alteració conductual i la microbiota intestinal. També permet avançar cap a tractaments futurs d’aquesta addicció i de trastorns alimentaris associats basats en els microbis beneficiosos, que podrien passar per la creació de suplements alimentaris.
L’addició al menjar és un trastorn que es caracteritza per una pèrdua de control sobre la ingesta d’aliments i pot derivar en obesitat i alterar la microbiota intestinal. En aquest estudi, publicat a la revista Gut, l’equip investigador ha analitzat si la composició de la microbiota intestinal pot tenir un paper en els mecanismes de l’addicció al menjar.
Així, s’ha detectat que uns tipus de bacteris, els Proteobacteris, es relacionen amb el desenvolupament d’aquest trastorn. En canvi, s’ha trobat que la presència d’un altre tipus de bacteris, els Actinobacteris, tindrien efectes protectors davant l’addicció al menjar. A més, l’estudi també descriu el paper beneficiós d’una espècie de bacteri, la Blautia wexlerae, que sol tenir poca presència en la microbiota de persones i en ratolins amb addicció al menjar. En administrar substàncies que afavoreixen el creixement de Blautia a l’intestí, millorava l’addicció al menjar. Aquests resultats coincidien tant en humans com en ratolins.
El catedràtic de la UPF i coautor de l’estudi, Rafael Maldonado, ha destacat que “els nostres resultats revelen canvis en la microbiota intestinal que podrien ser utilitzats en un futur com a biomarcadors de la predisposició a l’addicció al menjar, així com determinats prebiòtics que podrien ser estudiats com a complements dietètics per al tractament d’aquests trastorns alimentaris”.
“El nostre model animal té un alt valor translacional i pot permetre l’avaluació d’aquestes noves potencials estratègies terapèutiques per al tractament de l’addicció al menjar i els trastorns emocionals i alimentaris associats”, afegeix Elena Martín-García, professora de la Universitat Pompeu Fabra.
El catedràtic de la Universitat de Girona, cap de grup de l’IDIBGI i el CIBERObn i coautor de l’estudi, Dr. José Manuel Fernández-Real, i el Dr. Jordi Mayneris-Perxachs, cap de grup de l’IDIBGI i co-primer autor de l’estudi,remarquen: “És fascinant que es pugui constatar que en persones amb obesitat i criteris d’addició al menjar es trobin alteracions a la microbiota intestinal que després es confirmen a models animals”. El Dr. Fernández-Real també és cap de secció d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta.
Article de referència: Samulėnaitė S, García-Blanco A, Mayneris-Perxachs J, et al Gut microbiota signatures of vulnerability to food addiction in mice and humans. Gut 2024;73:1799-1815. https://gut.bmj.com/content/73/11/1799.citation-tools
