La supervivència al càncer depèn del país d’origen del malalt. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi CONCORD-2, que publica avui 26 de novembre la prestigiosa revista The Lancet i en el qual ha participat investigadors de 67 països, entre ells, el Dr. Rafael Marcos-Gragera, membre de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), de l’Institut Català d’Oncologia i del Pla Director d'Oncologia.

Es tracta de l’estudi més complet que s’ha fet fins a l’actualitat i s’han utilitzat les dades de supervivència als 5 anys de pacients de 279 Registres de Càncer de 67 països, que representa més de 25,7 milions de persones que han patit un dels 10 tipus més comuns de càncer. També s’han inclòs les dades de 75.000 infants diagnosticats amb leucèmia limfoblàstica aguda entre 1995 i 2009.

Els investigadors asseguren que “els resultats mostren que el càncer és molt més letal en uns països que en d’altres. Al segle XXI no hauria d’existir un abisme tan gran en la supervivència.” No obstant això, consideren que “la major part de la variabilitat en la supervivència és causada probablement a factors que poden canviar, com la disponibilitat i la qualitat dels serveis de diagnòstic i tractament. Aquests resultats poden ser utilitzats per avaluar com el grau d’inversió als sistemes de salut pot millorar la seva eficàcia”.

Fins i tot després que els investigadors hagin corregit les diferències de risc de mort per altres causes entre regions, es van trobar que existeixen grans diferències de supervivència per als càncers específics entre els països estudiats. Sobretot, cal destacar la marcada discrepància de supervivència als 5 anys dels nens afectats de leucèmia limfoblàstica aguda, que va des de el 16-50% per als diagnosticats a Tunísia, Indonesia i Mongòlia fins al més de 90% al Canadà, Àustria, Bèlgica, Alemanya i Noruega.

En el cas del càncer de mama i colorectal, la supervivència ha augmentat en els països més desenvolupats i Amèrica Llatina, amb un diagnòstic més precoç i millors tractaments. La supervivència més alta per a aquest tipus de càncer es registra a Israel i Equador (68% per al càncer de còlon), Qatar, Xipre i Islàndia (més del 70% per al càncer de recte), i Austràlia, Brasil, Canadà, Xipre, Israel, Japó, Estats Units i països europeus (més de 85% per al càncer de mama). Mongòlia en canvi presenta la taxa de mortalitat més alta en aquests tres tipus de càncer.

La supervivència del càncer d’estómac és més alta al sud-est asiàtic, fet que reflecteix una activitat intensiva de diagnòstic i tractament. En l’àmbit europeu, destaquen Dinamarca, Malta, Polònia i Regne Unit, amb un 18-19% de supervivència després de 5 anys.

Pel que fa al càncer de coll uterí i d’ovaris, es mostren grans diferències de supervivència entre diferents països. Per exemple, el càncer cervical va des de més del 70% de supervivència a Islàndia, Noruega, Taiwan o Corea a menys del 40% a Líbia, tot i que l’evolució ha estat molt escassa els darrers 15 anys.

Podeu consultar l'article sencer a: http://press.thelancet.com/CONCORD2.pdfhttp://press.thelancet.com/CONCORD2.pdf