El grup de Malalties Digestives i Microbiota de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) ha investigat el paper de certs biomarcadors d’estrès oxidatiu i inflamació en el desenvolupament de càncer de pàncrees i pancreatitis crònica. Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista científica Journal of Clinical Medicine, permet descartar aquests biomarcadors com a dianes de tractament per prevenir la malaltia pancreàtica. Tot i això, les conclusions deixen la porta oberta a examinar si aquests biomarcadors podrien servir com a potencials eines no invasives per a un diagnòstic precoç.
Actualment, el principal problema de la malaltia pancreàtica és la seva inespecificitat en símptomes, els quals també s’associen a moltes altres malalties i es presenten en estadis avançats. Això complica la prevenció i el diagnòstic clínic, i també empitjora la prognosi, és a dir, l’evolució de la malaltia. La identificació de factors de risc causals per la malaltia pancreàtica és important perquè permet desenvolupar estratègies d’intervenció per prevenir-les.
En aquest article a la revista Journal of Clinical Medicine, el grup de Malalties Digestives i Microbiota de l’IDIBGI, liderat pel Dr. Xavier Aldeguer, analitza les associacions entre biomarcadors d’inflamació, estrès oxidatiu i permeabilitat intestinal amb malalties pancreàtiques. Es tracta de biomarcadors que es relacionen amb processos de desregulació que es produeixen quan es pateix una malaltia crònica, com és el cas de la pancreatitis crònica, o hi ha presència d’un tumor, com en el cas del càncer del pàncrees. També es creu que aquesta desregulació i inflamació està associada a la malaltia i promou el desenvolupament del tumor i la seva progressió. Per aquesta raó, en aquesta investigació també s’avalua si les associacions observades tenen un efecte causal en la malaltia pancreàtica, per a determinar el seu ús com a eina de prevenció.
Els resultats serològics de l’estudi indiquen que els pacients amb pancreatitis crònica i càncer de pàncrees tenen menys capacitat de regular l’estrès oxidatiu en comparació als controls sans. Tot i així, s’observa com un nivell menor d’activitat dels enzims de regulació de l’estrès oxidatiu, està associat a major risc de la pancreatitis crònica, però no del càncer del pàncrees. De forma similar, majors nivells de dany cel·lular s’associen a major risc només de la pancreatitis crònica.
Quan s’explora la relació causal d’aquestes associacions observades amb la pancreatitis crònica, s’observa que no és una relació causal; la qual cosa ens informa que aquests biomarcadors no són una bona opció com a eines per a la seva prevenció. Tot i així, l’estudi obre la porta a una possible relació entre aquests biomarcadors i la pancreatitis crònica, cosa que implica continuar investigant el seu potencial com a eines de diagnòstic precoç en la pràctica clínica.
A nivell metodològic aquest estudi utilitza l’aleatorització Mendeliana com a alternativa als assaigs controlats aleatoritzats a l’hora d’estudiar la causalitat de les associacions identificades entre els biomarcadors i la pancreatitis crònica. Això és degut a que els assaigs controlats aleatoritzats són molt costosos i complexos d’implementar.Un dels principals problemes d’aquests assaigs és que s’han de controlar, en la millor manera possible, tots els factors externs (ambientals i demogràfics) que poden influir al desenvolupament d’una malaltia i que no estan distribuïts de forma equitativa entre la població d’estudi.
En canvi, l’aleatorització Mendeliana utilitza variants genètiques que es troben fortament associades als biomarcadors que es volen estudiar, en aquest estudi seran l’activitat de dos enzims de regulació de l’estrès oxidatiu i els nivells d’un marcador que determina el dany cel·lular. Les variants genètiques trobades que s’associen a aquests biomarcadors, es distribueixen de forma aleatòria a la població, generant grups de persones amb més o menys predisposició genètica a l’activitat dels enzims i els nivells de dany cel·lular.
D’aquesta manera, estudiant la distribució d’aquestes variants genètiques en una població on hi ha grups de pacients de malaltia pancreàtica i controls sans es pot saber si el biomarcardor està associat causalment a la malaltia. Els factors externs que poden influir en l’estudi d’associació causal entre el biomarcador i la malaltia estan distribuïts de forma equitativa en el cas de l’aleatorització Mendeliana, ja que les variants genètiques associades al biomarcador són independents entre elles.
Aquest treball sorgeix d’un projecte finançat per la Marató de TV3 603/C/2019, del qual formen part l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
Article de referència: Vilà-Quintana L, Fort E, Pardo L, Albiol-Quer MT, Ortiz MR, Capdevila M, Feliu A, Bahí A, Llirós M, Aguilar E, et al. Exploring the Associations of Inflammatory and Oxidative Stress Biomarkers with Pancreatic Diseases: An Observational and Mendelian Randomisation Study. Journal of Clinical Medicine. 2024; 13(8):2247.
DOI: https://doi.org/10.3390/jcm13082247
