HRS4R
Vull donar

Tesi doctoral:“ Fatty acid profile and DNA Metylation in the placenta"

24 July 2024

Aquest dimecres 24/07/2024 a les 10:00h la Sra. Ariadna Gòmez ha fet la lectura de la seva tesi doctoral titulada: “ Fatty acid profile and DNA Metylation in the placenta" dirigida per  Dra. Judit Bassols Casadevall i Dr. Abel Bermejo-Lòpez.

Resum de la tesi:

L’obesitat, que va ser reconeguda com una malaltia crònica el 1997, no ha deixat d’augmentar les seves taxes en les últimes dècades. Actualment, aproximadament un terç de la població mundial pateix sobrepès o obesitat. A més, l’obesitat es considera un factor de risc per altres malalties no transmissibles com la hipertensió arterial, la resistència a la insulina, la diabetis mellitus tipus 2, la dislipidèmia, l’aterosclerosi, les malalties cardiovasculars i el fetge gras no alcohòlic, les quals contribueixen a una salut cardiometabòlica compromesa i a una pitjor qualitat de vida. Paral·lelament, l’augment en la prevalença de l’obesitat infantil és també motiu de preocupació en la comunitat mèdica, ja que està estretament relacionada amb el debut d’altres malalties cardiometabòliques que poden persistir fins a l’edat adulta. L’exposició a un augment de pes excessiu durant l’embaràs està relacionada amb complicacions durant l’embaràs, com el major risc a desenvolupar diabetis gestacional, preeclàmpsia, disfunció placentària o alteracions en el creixement i desenvolupament fetal. A més, també pot tenir conseqüències a llarg termini influint en la salut cardiometabòlica de la descendència. Evidència derivada d’esdeveniments històrics com les fams, recolza la idea de que els estímuls rebuts durant la gestació poden influir en una major susceptibilitat a desenvolupar malalties a llarg termini a través de la programació fetal. La placenta, un òrgan temporal amb l’exclusiva funció de sostenir l’embaràs i proporcionar oxigen i nutrients al fetus, integra els estímuls rebuts durant la gestació. Utilitzar la placenta com a “proxy” de l’ambient intrauterí podria proporcionar biomarcadors relacionats amb l’obesitat i el risc cardiometabòlic en la descendència. En aquesta tesi, l'anàlisi del perfil lipídic de la placenta proporciona evidència sobre l'abundància relativa dels àcids grassos placentaris en dones de la població general, on els àcids grassos poliinsaturats (PUFAs, per les sigles en anglès) representen el trenta per cent de la composició total. La importància de la ràtio de PUFA n-6/n-3 en la salut metabòlica s'evidencia a través de les associacions trobades entre la ràtio AA/EPA (15/1) i els paràmetres de risc cardiometabòlic de la descendència als sis anys d'edat. Per exemple, el pes-SDS, l'IMC-SDS, el percentatge de massa de greix- SDS, el greix visceral i el HOMA-IR. L'estudi del transport placentari de PUFAs a partir de l'expressió combinada de les proteïnes transportadores d'àcids grassos (FATPs, per les sigles en anglès) FATP-1 i FATP-4 (∑FATPs), revela associacions més robustes entre la ràtio AA/EPA i els paràmetres de risc cardiometabòlic de la descendència dins del grup amb una major expressió relativa de FATPs placentaris (∑FATPs > percentil 50). Així mateix, aquest grup inclou les mares que van experimentar un major augment de pes durant l'embaràs. L'augment de pes excessiu durant l'embaràs s'associa amb la metilació diferencial de 104 dinucleòtids citosina guanina (CpGs), que anoten per a 97 gens. Entre aquests, 4 CpGs que anoten per a 3 gens (FRAT1, SNX5 i KCNK3), mostren associacions significatives amb paràmetres cardiometabòlics de la descendència als 6 anys, entre els quals el Δ BW-SDS - BMI-SDS, el pes-SDS, l'IMC-SDS, la relació cintura-alçada, el greix visceral i el greix renal, ja sigui a nivell de metilació de l'ADN o de transcripció gènica.
En resum, aquesta tesi destaca la importància de la placenta en la integració d’estímuls materns durant la gestació i el seu potencial impacte en la programació del risc cardiometabòlic de la descendència; així com també identifica marcadors placentaris (perfil lipídic i marques de metilació de l'ADN) que es podrien utilitzar com a biomarcadors per predir aquells nens i nenes amb més risc de desenvolupar obesitat i
alteracions cardiometabòliques.

Històric

Tornar al blog

Coneix l’IDIBGI!

menu