La COVID-19 és la malaltia infecciosa causada pel SARS- CoV-2 (Coronavirus 2 de la Síndrome Respiratòria aguda greu), virus identificat per primera vegada a finals del 2019 i que en poc temps s’ha convertit en una pandèmia mundial.

L’obesitat es considera també una pandèmia en el nostre temps amb una prevalença, segons la WHO (World Health Organization) l’any 2016 del 39% dels adults, havent-se triplicat en menys de 50 anys. A mesura que la pandèmia pel SARS-CoV-2 es va anar extenent i coneixent es van publicar sèries de pacients en les que s’analitzava quin eren els factors de risc associats al mal pronòstic. D’aquests factors l’obesitat n’és un d’ells. Els pacients amb obesitat tenen major risc per a desenvolupar formes més greus d’infecció per SARS-CoV-2 amb necessitat de suport respiratori, ingrés a les unitats de cures intensives (UCI) i també major mortalitat, independentment de l’edat. Aquest pitjor pronòstic es pot atribuir a vàries causes. (Veure apartat 2 del projecte).

La idea proposada es estudiar com les alteracions metabòliques i del sistema immune que s’associen a l’obesitat poden contribuir a alterar la resposta a la infecció per SARS-CoV-2 i contribueixen al major numero de complicacions i major mortalitat en aquests pacients. Si les persones amb obesitat tenen un estat proinflamatori és esperable que en la COVID-19 la turmenta citoquínica sigui major en els pacients obesos i que això expliqui part del mal pronòstic i les complicacions que tenen aquest grup de pacients.

L’objectiu principal de l'estudi es analitzar si en els pacients amb infecció per SARS- CoV-2 la producció de citoquines proinflamatòries , leptina i adiponectina és diferent en els pacients amb obesitat comparat amb els pacients amb normopes i si aquests valors es relacionen amb major severitat en la presentació clínica i amb un pitjor pronòstic.

També es vol analitzar si les diferents concentracions de citoquines i adipoquines es relacionen amb el pronòstic independentment d’altres comorbiditats com són l’edat, el sexe, la hipertensió, la malaltia cardiovascular i la diabetis.

Com a objectius secundaris es mirarà si els diferents tipus de limfòcits, cél.lules també implicades en la resposta immune, són diferents en les persones obeses respecte les que tenen normopes . Per últim mirar si existeix una relació entre els nivells de leptina i les citoquines inflmatòries i la limfopènia. Es realitzara determinacions seriades per conèixer l’evolució en la seva síntesi i en la progressió de la COVID-19.

L’impacte que pot tenir la realització d’aquest projecte és a diferents nivells:

1. Millorar el coneixement de la resposta immune en els pacients amb la COVID-19 i saber si aquesta resposta és diferent en els pacients amb obesitat versus normopes
2. Establir programes que permetin fer una vigilància i monitorització més estreta dels pacients amb obesitat.
3. Optimitzar el tractament i també quan es disposi de vacunes en aquest grup de pacients