L’arteria caròtida és l’artèria principal responsable del transport de la sang al cervell. Quan es produeix una placa d’ateroma deguda a l’aterosclerosi aquesta placa causa una disminució del diàmetre de la llum arterial, produint el que es coneix com estenosi carotídia. Aquesta estenosi és responsable d’aproximadament el 20-30% dels ictus isquèmics a causa de “plaques vulnerables” que es trenquen i generen un coàgul que oclou una arteria cerebral distal. Tot i que la intervenció quirúrgica (endarterectomia) es considera l'opció més eficaç en pacients que han fet símptomes, no és tan evident en pacients asimptomàtics. En pacients amb estenosi asimptomàtica l’extracció de la placa mitjançant endarterectomia pot evitar l’ictus però aquesta intervenció quirúrgica comporta uns riscos que fan necessari la correcta selecció del pacients. Malauradament, (1) la classificació dels pacients asimptomàtics amb placa vulnerable (alt risc de patir un ictus) o amb plaques estables (baix risc d’ictus) és difícil amb les tècniques utilitzades actualment i (2) fins al moment  no s’han identificat biomarcadors no invasius predictius de placa d’ateroma vulnerable en pacients amb estenosi carotídia. Actualment, les característiques de l'estenosi i de la placa d'ateroma que la condiciona només es coneixen després del seguiment clínic dels pacients asimptomàtics i de l'anàlisi de la peça de endarterectomia, sotmeten a vegades al pacient una cirurgia innecessària. Existeix, doncs, la necessitat de disposar de biomarcadors que, en el moment en que es detecta l’estenosi, permetin discriminar entre pacients asimptomàtics d’alt risc i asimptomàtics estables per seleccionar correctament aquells pacients amb risc que poden beneficiar-se de la cirurgia.

L’objectiu del projecte és identificar microRNAs (miRNAs) com biomarcadors circulants predictius de placa vulnerable a partir del seu anàlisi en mostres de plasma de diferents tipus de pacients amb estenosi carotídia >70% sotmesos a cirurgia (endarterectomia) en els què el curs clínic evolutiu i l’anàlisi de les plaques obtingudes en la cirurgia ha permès classificar-los en simptomàtics, asimptomàtics de risc i asimptomàtics estables. Els miRNA identificats en els diferents subgrups podrien ser aplicats en la pràctica clínica diària per identificar el risc individual de cada pacient i decidir la millor opció terapèutica.