El passat dimecres dia 15/09/2021 a les 10:30h la Sra. María Muñoz va fer la lectura de la tesi doctoral titulada: “Role of miRNAs in multiple sclerosis: Study of miRNAs in cerebrospinal fluid for different clinical conditions ", del programa de doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut de la Universitat de Girona, dirigit pels doctors Lluís Ramió i Torrentà i Ester Quintana Camps.

L'esclerosi múltiple (EM) és la primera causa de discapacitat d’origen no traumàtic en adults joves, afectant a més d'un milió de persones a Europa. És considerada una malaltia crònica, inflamatòria i neurodegenerativa, caracteritzada per l'existència d'àrees de desmielinització en el sistema nerviós central, infiltració de cèl·lules inflamatòries en el parènquima cerebral, gliosi i dany axonal. El subtipus clínic més comú, conegut com EM remitent-recurrent (EMRR), s'associa amb una càrrega inflamatòria; mentre que el 15% dels individus presenta EM primària progressiva (EMPP), una altra forma clínica caracteritzada per desmielinització i discapacitat des de l'inici. L'etiologia de l'EM és encara desconeguda, però es creu que l'epigenètica influeix en la complexa interacció entre factors genètics i ambientals que produeixen la patologia i els símptomes en l'EM. Els microRNAs (miRNAs), la funció dels quals és regular l'expressió gènica postranscripcionalment, constitueixen un d'aquests mecanismes epigenètics. Presenten, al seu torn, moltes propietats per a ser considerats potencials biomarcadors en diferents condicions patològiques, ja que poden ser alliberats en diferents fluids biològics. En els últims anys, els estudis de miRNAs en EM, principalment centrats en EMRR, han sigut de gran interés a través de l'estudi de diferents mostres biològiques.

En aquesta tesi doctoral es descriuen perfils de miRNAs específics en diferents formes clíniques i preclíniques d'EM. S'han dissenyat plaques OpenArray específicament dirigides a analitzar miRNAs enriquits en líquid cefaloraquidi (LCR) i s'ha definit l'estratègia més adequada per al seu anàlisi. En primer lloc, s'han identificat perfils de miRNAs en mostres de LCR i sèrum d'individus amb EMPP i s'ha proposat la comparació d'aquestes manifestacions clíniques amb un model desmielinitzantex vivocom un enfocament per definir millor els mecanismes implicats en els processos desmielinitzants i neurodegeneratius. En segon lloc, la descripció dels perfils de miRNAs circulants en LCR i plasma d'individus amb síndrome radiològicament aïllat ha permès diferenciar de forma preliminar a aquells subjectes que finalment converteixen a EM. En tercer lloc, s'ha estudiat la desregulació de miRNAs en LCR en EMRR en funció de diferents variables clíniques com l'origen ètnic, l'edat de debut i l'activitat de la malaltia per descriure el seu paper com a potencial biomarcador informatiu. Finalment, s'ha explorat l'expressió de miRNAs codificats per virus en mostres de plasma de EMRR i de subjectes control.

En resum, miR-21-5p, miR-20a-5p, miR-142-5p, miR-143-3p, miR-146a-5p i miR-448 es proposen com a possibles miRNAs candidats a estar involucrats en la patogènesi de l'EM ja que la seva desregulació s’observa en diferents subestudis.