La Regió Sanitària Girona i l’Institut Català d’Oncologia avui han presentat les últimes dades de l’impacte del càncer a la regió recollides a l’estudi CanGir.
Aquest any 2021 es diagnosticaran a la demarcació de Girona uns 4.200 casos nous de càncer. Aquesta és una de les moltes dades que es poden extreure del CanGir que presenta les dades dels anys 2013-2017 amb estimacions de la incidència i mortalitat fins l’any 2022 i una anàlisi de l’evolució d’aquests indicadors epidemiològics des del 2003. Avui, dimecres 3 de novembre, el gerent de la Regió Sanitària Girona, Miquel Carreras, el director assistencial de l’ICO Girona, Francesc Soler, i l'investigador de ICO i IDIBGI Rafael Marcos-Gragera, han presentat en roda de premsa les últimes dades del Registre del Càncer a Girona - incidència, mortalitat, tendències i supervivència- recollides a l’estudi CanGir.
El CanGir és va publicar per primer cop l’any 2005 amb l’objectiu de donar difusió de les dades bàsiques del càncer a la demarcació de Girona, així com a eina per a la planificació, priorització i seguiment de les diferents actuacions adreçades a controlar les malalties oncològiques. CanGir és una publicació de la Unitat d’Epidemiologia i Registre de Càncer de l’Institut Català d’Oncologia de Girona i del Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut que recull informació i analitza epidemiològicament el càncer a la Província de Girona.
Algunes de les dades més destacades per aquest proper 2021 són:
Incidència del càncer a Girona. Segons edat i sexe
Per aquest proper 2021 s’estima que hi haurà 4.177 casos nous de càncer a la regió: 2.419 (57,9%) càncers en homes i 1.781 (42,6%) en dones. L’any 2017 es van diagnosticar 4058 nous casos (2337 entre els homes i 1721 en dones). L’augment del nombre total de casos es deu, bàsicament, a l’envelliment de la població.
Principals localitzacions tumorals i mortalitat
En ambdós sexes, el càncer de pulmó serà el de major letalitat amb 294 morts (19% del total de morts per càncer a la demarcació de Girona), seguit del càncer colorectal amb 225 casos (14% del total) i de mama 97 defuncions (6%).
Les 3 primeres localitzacions per sexe i edat seran:
Localització en homes | N homes | % homes | Localització en dones | N dones | % dones |
---|---|---|---|---|---|
Pròstata | 413 | 17 | Mama | 496 | 29 |
Còlon, recte i anus | 411 | 17 | Còlon, recte i anus | 261 | 15 |
Pulmó | 336 | 14 | Pulmó | 130 | 7 |
Bufeta urinària | 288 | 12 | Sistema nerviós | 105 | 6 |
Llavi, cavitat oral i faringe | 100 | 4 | Cos uterí | 88 | 5 |
Fetge | 91 | 4 | Limfoma No Hodgkinià | 66 | 4 |
Ronyó i vies urinàries | 84 | 3 | Bufeta urinària | 64 | 3 |
Limfoma No Hodgkinià | 84 | 3 | Tiroides | 58 | 3 |
Estómac | 65 | 3 | Leucèmies | 44 | 2 |
Leucèmies | 57 | 2 | Estómac | 43 | 2 |
Supervivència per càncer 2003-2014
L’estadística de supervivència, el nombre de pacients diagnosticats de càncer i vius a un determinat temps després del diagnòstic, és un dels indicadors més utilitzats per tal d’estimar l’efecte del tractament sobre la malaltia. L’interval de supervivència es calcula entre la data del diagnòstic i la data de defunció o bé la data de final del seguiment que en el CanGir actual ha estat el 31 de desembre de 2018.
Habitualment els registres poblacionals de càncers calculen l’anomenada supervivència relativa a 5 anys que representa la supervivència a 5 anys després del diagnòstic del càncer. En el cas de Girona, la supervivència relativa a 5 anys pels pacients diagnosticats en el període 2010-2014 ha estat de 55% per als homes i del 63% per a les dones.
La supervivència del càncer, en el seu conjunt, millora de forma significativa des del 2005 fins l’any 2014. Entre els homes la millora és en global d’un 1% i entre les dones d’un 0,20%. Les localitzacions que mostren una millora més significativa en la supervivència són en els homes els càncers de cavitat oral i faringe, mieloma, leucèmies, pàncrees, fetge i pulmó i en les dones cavitat oral i faringe, laringe, bufeta urinària i discretament la mama.
Podeu consultar el CanGir en format PDF a la web de l’Institut Català d’Oncologia.
Font: ICO Girona