Una presència elevada de ferritina en sang (tècnicament, hiperferritininèmia) podria constituir-se com a nova malaltia. De fet, la ferritina prediu el desenvolupament de diabetis de tipus 2 de forma sòlida, com s’ha demostrat en cinc meta-anàlisis independents. Aquest any, una revisió científica publicada a la revista Nature Reviews Endocrinology per un equip internacional d’especialistes, dona suport encara més aquesta hipòtesi, la qual va ser descrita per primera vegada fa 25 anys a Girona.
El fet de reconèixer aquesta alteració com una malaltia pot ajudar a diagnosticar les persones que la pateixen i, alhora, trobar maneres de prevenir les diverses patologies que hi estan associades, com ara la diabetis de tipus 2, malalties hepàtiques i cardiovasculars.
La ferritina és una proteïna involucrada en l’emmagatzematge del ferro a les cèl·lules i als teixits, i també és un marcador de la inflamació. L’any 1998, una publicació a la revista Diabetes Care i liderada a Girona descrivia, per primer cop, que la ferritina plasmàtica era un component de la síndrome metabòlica, i suggeria que l’acumulació de ferro podria estar implicada en la resistència a la insulina. D’aquesta manera, la detecció de nivells elevats de ferritina en sang pot servir com a biomarcador per predir el desenvolupament de diabetis de tipus 2, la forma més comuna d’aquesta malaltia.
A més de la prevenció d’aquest tipus de diabetis, la descoberta també tenia potencial per trobar nous tractaments d’aquesta alteració. El 2002, el mateix equip va impulsar un assaig clínic en un grup reduït de 32 pacients de diabetis tipus 2, a qui se’ls va proposar fer tres donacions de sang per rebaixar els nivells de ferro sèric.
“L’assaig va demostrar que aquesta ‘donació de sang terapèutica’ tenia els mateixos resultats beneficiosos que els fàrmacs disponibles en aquell moment, i amb efectes de llarga durada”, explica el Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i CIBEROBN. El Dr. Fernández-Real també és cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Josep Trueta de Girona, investigador del Departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona, i ICREA Acadèmia. Actualment, els medicaments que disminueixen els nivells de ferro són molt escassos.
Potencial per a noves teràpies
La nova revisió publicada a Nature Reviews Endocrinology reforça aquesta hipòtesi sorgida fa 25 anys a Girona, i estableix que les persones que presenten una alteració del metabolisme del ferro tindrien un major risc de diabetis tipus 2 i de malalties hepàtiques i cardiovasculars, independentment dels factors de risc clàssics d’aquestes patologies.
L’equip científic defensa la rellevància clínica que té el ferro i el potencial per dissenyar possibles teràpies que en controlin els nivells per a poder reduir les complicacions dels trastorns metabòlics associats. Per tot plegat, demanen que es faci més recerca en aquest sentit: “La publicació proposa línies d’actuació futures per investigar-ho més a fons, ja que hi ha molta evidència científica, però encara queden algunes llacunes”, comenta l’investigador.
Això serviria per establir noves maneres de diagnosticar aquesta nova malaltia i, també, per buscar noves teràpies: “Si una persona malalta presenta la ferritina alta, se li podria aconsellar una dieta pobra en ferro o bé, també proposar la donació de sang de forma transitòria i molt controlada per rebaixar-ne els nivells, però això encara s’ha de demostrar en futurs estudis a gran escala dirigits a avaluar aquest fet”, suggereix el Dr. Fernández-Real.
Article de referència: https://www.nature.com/articles/s41574-023-00807-6
DOI: https://doi.org/10.1038/s41574-023-00807-6
