Les nostres proteïnes es caracteritzen per residir i realitzar la seva funció en un únic compartiment cel·lular com la regió extracel·lular, la membrana plasmàtica, el citoplasma, o el nucli. Tot i això, disposem cada vegada de més evidències de proteïnes “pluri-empleades” capaces de realitzar una funció en la seva localització habitual (“a la llum del sol”) i una altra funció oculta en localitzacions cel·lulars inesperades (“a la llum de la lluna ”). La desregulació d'aquestes proteïnes “moonlighting” pot contribuir al desenvolupament de tumors o a una agressivitat més gran i pitjor pronòstic del càncer.
Un nou estudi co-liderat pel grup de la Dra. Ruth Lupu a la Clínica Mayo als Estats Units i el Grup de “Metabolisme i Càncer” de l'ICO-IDIBGI acaba de descobrir que el factor de creixement heregulina –un conegut inductor del creixement tumoral en unir-se als seus receptors HER3 i HER2 a la membrana cel·lular– és una nova proteïna pluri-utilitzada o “moonlighting” que, quan resideix al nucli de les cèl·lules tumorals, és capaç de promoure la resistència a la teràpia hormonal al càncer de mama. L'estudi acaba de publicar-se a l'últim número de la revista American Journal of Cancer Research.
Una característica crucial per poder catalogar una proteïna com “moonlighting” és que les seves funcions en les diferents localitzacions han de ser independents, de manera que la inactivació d'una no ha d'afectar la segona i viceversa. “Des de fa anys sabíem que el factor de creixement heregulina podia residir al nucli de les cèl·lules tumorals, però desconeixíem si les seves funcions nuclears eren o no independents de la seva activitat canònica intervinguda pels receptors HER3-HER2” indica el Dr. Javier A. Menendez, cap del grup de “Metabolisme i Càncer” del Programa ProCURE a l'Institut Català d'Oncologia i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona i un dels codirectors de l'estudi. Utilitzant tècniques de biologia molecular, els investigadors han pogut delinear ara com en entrar al nucli amb l'ajuda d'una altra proteïna anomenada nucleolina, l'heregulina funciona “a la llum de la lluna” de manera diferent i independent a la seva clàssica funció activadora dels receptors tirosina quinasa HER3/HER2 “a la llum del sol”.
Utilitzant models cel·lulars i animals implantats amb cèl·lules de càncer de mama que s'han tornat resistents a medicaments habitualment emprats en el tractament del càncer de mama hormono-depenent com el tamoxifè o el fulvestrant (Faslodex), els investigadors han demostrat que, mentre que el impedir la unió d'heregulina als seus receptors HER3/HER2 no modifica la resistència a l'hormonoteràpia, impedir la localització nuclear d'heregulina és suficient per revertir aquesta resistència fins i tot quan els receptors HER3-HER2 continuïn activats.
La distribució subcel·lular del factor de creixement heregulina evoca diferents activitats biològiques al càncer de mama. L'avaluació dels seus moviments a l'interior de la cèl·lula tumoral i el bloqueig de les activitats “a la llum de la lluna” podrien millorar el pronòstic del càncer de mama i l'eficàcia del tractament hormonal.
Enllaços relacionats:
