Un estudi liderat pel Dr. Jose Maria Moreno-Navarrete planteja estudiar l'impacte del H2S en el teixit adipós humà ja que estudis recents en models animals suggereixen que el sulfur d'hidrogen (H2S) pot tenir un impacte en la fisiologia del teixit adipós.
Primer s'observa en experiments ex vivo i in vitro que l'administració exògena de H2S o l'activació de la seva producció endògena té un impacte beneficiós en el teixit adipós, potenciant la generació de nous adipócits, millorant la sensibilitat a la insulina i atenuant la inflamació i la senescència cel·lular. Aquestes troballes experimentals estaven en consonància amb observacions en teixit adipós de participants amb diferent grau d'obesitat i sensibilitat a la insulina. Després per indagar en el possible mecanisme molecular que ajudés explicar aquest efecte beneficiós, es va realitzar un anàlisi proteòmic en adipòcits humans de les modificacions proteiques asociades al H2S que es denominen persulfitacions. Les persulfitacions són importants per la preservació funcional de les proteïnes. Una important troballa d'aquest anàlisi va ser la detecció d'un alt grau de persulfitacions en aquelles proteïnes que són importants per la fisiologia de l'adipòcit, suggerint que a través d'aquestes modificacions proteïques, el H2S podria mantenir la funcionalitat de les proteïnes adipogèniques, preservant d'aquesta manera la funcionalitat del teixit adipós.
En resum, aquest estudi destaca la importància del H2S en la fisiologia del teixit adipós humà.
