hrs4r
 I want to donate

La supervivència dels pacients amb leucèmia mieloide crònica quasi es duplica en els darrers quinze anys

30 September 2014

El treball s’ha publicat a la revista Leukemia & Lymphoma i ha estat elaborat per investigadors de l’Hospital Dr. Josep Trueta, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGi), de l’ICO Girona, del Registre del Càncer de Girona (Pla Director d’Oncologia) i de la Universitat de Girona.

L’estudi complementa un article publicat recentment que ha analitzat 560.400 casos de neoplàsies hematològiques registrades entre 1997 i 2008 a 20 estats d’Europa (vegeu la notícia) i s’ha dut a terme a partir de les dades del Registre del Càncer de Girona, que recull de manera sistemàtica la informació dels càncers que es donen a la demarcació.

Les neoplàsies mieloides a Girona

La denominació de neoplàsies mieloides engloba un grup heterogeni de malalties hematològiques, com la leucèmia mieloide aguda, les síndromes mielodisplàstiques o les neoplàsies mieloproliferatives.

L’estudi publicat a Leukemia & Lymphoma n’ha analitzat l’evolució de la incidència i supervivència durant 15 anys, entre 1994 i 2008.

A Girona es diagnostiquen de mitjana uns 90 casos nous cada any de neoplàsies mieloides, dels quals 30 són síndromes mielodisplàstiques, 21  leucèmies mieloides agudes, 32 neoplàsies mieloproliferatives i 4 síndromes mielodisplàstiques/neoplàsies mieloproliferatives.

Dels resultats obtinguts es destaca l’augment de la incidència de totes les neoplàsies mieloides excepte de la leucèmia mieloide aguda que es manté constant. Per altra banda, l’estudi determina un augment global de la supervivència, especialment en joves.

L’augment de supervivència és en bona part conseqüència de la millora dels resultats dels transplantaments de progenitors hematopoètics. Aquesta millora és producte d’una estratificació més acurada dels pacients en grups de risc, una major disponibilitat de donants, la millora en la selecció de donants i el desenvolupament del procés de transplantament, que augmenta la proporció de malalts que se’n poden beneficiar. També per l’aprenentatge dels equips que el realitzen com per la major disponibilitat de tractaments de suport.

De la mateixa manera que a Europa, a Girona s’evidencia l’impacte favorable de la introducció d’una nova família de fàrmacs, els inhibidors de les tirosin-quinases (essencialment, imatinib), en l’esperança de vida de malalts diagnosticats amb leucèmia mieloide crònica.

Segons els resultats obtinguts a Girona, la supervivència a 5 anys de pacients amb leucèmia mieloide crònica ha passat de ser d’un 43.5% en casos no tractats (diagnosticats majoritàriament abans del 2002) a un 78.1% en els casos tractats amb imatinib.

Referència

Osca-Gelis G; Puig-Vives M; Saez M; Gallardo D; Lloveras N; Guàrdia R; Marcos-Gragera R. Is survival in myeloid malignancies really improving? A retrospective 15 year population-based study. Leuk Lymphoma. 2014 Aug 18:1-7

Historical

Back to blog

About IDIBGI!

menu