En un estudi recent publicat pe investigadors/s del grups de recerca Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI i liderat pel Dr. José Maria Moreno Navarrete es demostrava que la proteïna antimicrobiana lisozim està incrementada en subjectes amb obesitat en associació amb l'acumulació de greix corporal. Aquest fet va portar als investigadors/es a plantejar si el teixit adipós, que constitueix aquest greix corporal, podria contribuir als increments de lisozim observats en obesitat. Les primeres troballes d'aquest estudi, demostren una alta presència de lisozim en el teixit adipós, i que la quantitat d'aquesta proteïna estava associada a trastorns metabòlics associats a obesitat i a una alteració funcional del teixit adipós. Després, es va estudiar el possible rol de lisozim en el teixit adipós en el context d'obesitat utilitzant models experimentals de ratolí. En aquests experiments s'ha trobat que silenciant el gen de lisozim específicament en el teixit adipós, millorava de manera significativa la funcionalitat d'aquest teixit, reduint l'estat inflamatori i incrementant la generació de nous adipòcits. A més, la inhibició de lisozim en el teixit adipós també reduïa el guany de pes en ratolins alimentats amb una dieta hipercalòrica. Les troballes d'aquest estudi suggereixen que la modulació dels nivells de lisozim en teixit adipós podria ser una nova diana terapèutica per millorar els trastorns metabòlics associats a la obesitat.

https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1043661821000700?via%3Dihub