Marcel Vergés va fer la tesi doctoral a la Univ. de Barcelona. Tot seguit, va fer una extensa i fructífera etapa postdoctoral a la Univ. of California San Francisco, fins a tornar a l’Estat Espanyol, amb un contracte Ramón y Cajal, com a responsable de laboratori al Centro de Investigación Príncipe Felipe de Valencia. Actualment, és Professor Agregat de la Univ. de Girona al Dept. de Ciències Mèdiques, exercint docència majoritàriament al Grau de Medicina. Des del 2010, és investigador sènior al grup de Genètica Cardiovascular (GenCardio).
Vergés s’ha centrat en trànsit de proteïnes en cèl·lules polaritzades. Els seus resultats han contribuït a entendre la regulació de la via endocítica i de transcitosi. En concret, va dedicar bona part de la seva recerca en dilucidar els mecanismes pels quals retromer, un complex proteic endosomal, regula el sorting (classificació) polaritzat de proteïnes.
A l’IDIBGI, s’ha enfocat en regulació del trànsit del canal de sodi depenent de voltatge (NaV), d’importància fonamental per a la funció cardíaca, ja que possibles alteracions del canal poden afectar l’excitabilitat cel·lular i l’acoblament elèctric del cor. En particular, es centra en la subunitat β2 del canal, de la qual van trobar una mutació associada a la síndrome de Brugada (BrS); els pacients amb BrS presenten arítmia cardíaca que pot provocar mort sobtada. Recentment, els seus estudis han mostrat la importància clau de la N-glicosilació de β2 en el seu trànsit i en promoure la localització a la membrana plasmàtica de NaV1.5, la principal isoforma formadora del porus del canal NaV cardíac (Cortada et al. J. Biol. Chem. 2019). També, han demostrat que la S-palmitoilació de β2 augmenta la seva afinitat a dominis lipid rafts rics en colesterol i regula la seva localització polaritzada (Cortada et al. J. Cell Sci. 2021).
