El proper dilluns dia 02/12/2024  a les 11:00h tindrà lloc la lectura de la tesi doctoral titulada: "TGFβI gene promoter methylation as a biomarker of resistance to anti-HER2 therapies in HER2-positive breast cancer". presentada per la Sra. Helena Pla, dirigida per la  Dra. Teresa Puig i el Dr. Joan Maria Brunet Vidal.

La lectura de la tesi es farà a la Sala de graus de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona.

RESUM

El càncer de mama HER2 positiu representa aproximadament el 15-20% dels càncers de mama i s’associa amb un pitjor pronòstic. Des del descobriment de les teràpies anti-HER2 el pronòstic d’aquestes pacients ha canviat dràsticament. Malgrat l’eficàcia dels fàrmacs anti-HER2, algunes pacients no responen al tractament mentre d’altres acabaran progressant. Entendre els mecanismes moleculars de resistència als fàrmacs anti-HER2 és de vital importància per identificar aquelles pacients que respondran de les que no i així ajudar a dissenyar estratègies de tractament més òptimes. Els biomarcadors són últils per determinar el pronòstic i predir la resposta terapèutica. Degut als resultats obtinguts prèviament in vitro en un estudi preclínic, l’objectiu d’aquesta tesi és determinar si la presència de la hipermetilació del promotor de TGFβI pot actuar com a biomarcador en pacients amb càncer de mama HER2+ per poder discriminar pacients responedores de les no responedores i així contribuir a un tractament més personalitzat.
Inicialment la cohort incloïa 96 pacients diagnosticades de càncer de mama HER2+ tractades des del 2016 al 2022 a la regió sanitària de Girona amb quimioteràpia neoadjuvant seguida de trastuzumab +/- pertuzumab. Finalment es van poder avaluar 77 pacients. Entre aquestes, 44 eres respondores (mostres prèvies al tractament) mentre que 33 eren no responedores (mostres aparellades pretractament i posttractament). Es van recollir característiques clinico- patològiques i de supervivència de cada pacient. Es van analitzar i comparar els nivells de metilació del promotor de TGFβI en mostres pretractament de pacients responedores i no responedores mitjançant un anàlisi de piroseqüenciació així com els nivells de metilació de les mostres pre i posttractament de les pacients no responedores. Finalment es va realitzar un anàlisi bioinformàtic amb dades disponibles a les bases de dades tumorals públiques (TCGA i Metabric).
La hipermetilació del promotor de TGFβI com a únic paràmetre no ens permet diferenciar si un individu serà responedor o no responedor en pacients tractats amb teràpies anti-HER2 i quimioteràpia en l’escenari neoadjuvant. La comparació dels nivells d’hipermetilació en mostres pretractament tant de pacients responedors com no-responedors així com la comparació de mostres pre i posttractament dins el grup de no-responedors no han permès establir la hipermetilació de TGFβI com a biomarcador de resposta. Els mecanismes de resistència són complexes, coexistents i interrelacionats fet que dificulta la implementació clínica dels biomarcadors.