Wednesday, 31 January, 2018

INVESTIGADORS DE L'IDIBGI I DE L’ICO PARTICIPEN EN EL MAJOR ESTUDI INTERNACIONAL SOBRE LA SUPERVIVÈNCIA AL CÀNCER

Catalan

La revista The Lancet acaba de publicar en la seva versió digital un estudi internacional que reflecteix l’augment de la supervivència del càncer en el món i destaca les desigualtats globals entre països, especialment per a alguns càncers infantils. L’estudi CONCORD-3 és el més gran i actualitzat de les tendències de supervivència basades en la població i s’ha elaborat a partir de les dades de més de 37 milions de persones, proporcionades per 322 registres de càncer de 71 països entre 2000-2014.

El treball —encapçalat per l’epidemiòloga italiana Claudia Allemani i en el qual ha participat Rafael Marcos-Gragera, investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de l’Institut Català d’Oncologia (ICO)-Pla Director d’Oncologia, i la resta de membres del Registre de Càncer de Girona— analitza 18 del tipus de càncer més habituals arreu del món i evidencia que les supervivències més altes es registren als Estats Units d'Amèrica, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i als països nòrdics. A l’Estat espanyol també s’ha produït una millora destacada en tots els tipus de tumors, fins i tot els de pitjor pronòstic: així, la supervivència cinc anys després del diagnòstic ha passat del 9% al 13% en el càncer d’esòfag; del 14% al 17%, en el cas de fetge; del 10,8% al 13,5%, en pulmó; del 21% al 27% en els pacients amb tumors cerebrals i del 56% al 63% en el càncer de còlon. Aquesta millora en la supervivència dels pacients amb càncer de còlon avala l’èxit dels programes de detecció precoç desenvolupats per les diferents administracions.

 

 

Desigualtats entre països d’alt i baix nivell econòmic

L’estudi evidencia la diferència existent entre el que es consideren països rics i països pobres. Així, per exemple, tot i que la supervivència dels tumor cerebrals en infants ha millorat a la majoria de territoris, a Dinamarca i Suècia, amb un 80%, és el doble que a Mèxic i a Brasil, amb menys del 40%. En el cas de dones diagnosticades de càncer de mama als Estats Units d'Amèrica i a Austràlia entre el 2010 i el 2014, la supervivència a 5 anys és del 90% enfront del 66% en les dones diagnosticades a l’Índia. A Europa, la supervivència del càncer de mama va augmentar fins al 85% o més, en 16 països, mentre que a l’Europa de l’Est es manté en el 71%.

Aquesta millora de la supervivència s’ha produït en tot tipus de càncer, fins i tot en el que es consideren més letals (encara que continuen sent baixes, tant en països d’alt com de baix nivell econòmic). Només el càncer de pàncrees es manté amb una supervivència inferior al 15% en tots els països. Segons el professor Michel Coleman, de la London School of Hygiene & Tropical Medicine, “es necessiten grans esforços internacionals per comprendre els factors de risc d’aquest càncer ràpidament letal i per millorar-ne la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament”.

La detecció també podria ser la causa de l’augment espectacular de la supervivència dels càncers gastrointestinals al sud-est asiàtic, que és més del doble que a la resta de països, fins i tot els Estats Units d'Amèrica (33%) i el Regne Unit (21%). La supervivència ha augmentat del 49 al 69% a Corea del Sud i del 51% al 60% al Japó. Aquesta millora es podria deure als programes introduïts de detecció endoscòpica per a la població. Per això, els autors de l’estudi consideren que la detecció ha de formar part dels plans de control nacionals en països com ara Rússia, on aquest tipus de càncer són un gran problema de salut pública.

La importància dels registres del càncer

La Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) fa servir les dades del CONCORD per comparar el rendiment del sistema sanitari en 48 països de tot el món. Per a la doctora Claudia Allemani,”els governs han de reconèixer els registres del càncer com a instruments eficients de salut pública que produeixen un flux continu d’informació valuosa, tant sobre l’impacte de les estratègies de prevenció com per avaluar l’efectivitat del sistema sanitari. I tot a molt baix cost. A Europa, el cost de registrar un cas és inferior al cost d’una radiografia de tòrax i sense aquest tipus d’informació, els ministeris de salut van a cegues sobre el control de la malaltia ”.

Més informació:

http://www.thelancet.com/pdfs/journals/lancet/PIIS0140-6736(17)33326-3.pdf

Investigadors: